Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia va n\u00e9ixer el 10 de gener de 1859 a Alella (Maresme).<\/p>\n
Durant el seu exili a Par\u00eds entre 1886 i 1901 motivat per la seva milit\u00e0ncia republicana, va entrar en contacte amb llibertaris com Malato i Grave i amb cient\u00edfics, professors universitaris, periodistes i pol\u00edtics (Maeterlink, Heaford, Painlev\u00e9, Naquet, Jaur\u00e9s…) partidaris d\u2019una educaci\u00f3 nova i en llibertat que es contrapos\u00e9s a la instrucci\u00f3 educativa predominant (disciplina, programes anul\u00b7ladors de la personalitat i transmissors dels valors classistes i conservadors, segregaci\u00f3…)<\/p>\n
Amb el llegat econ\u00f2mic d\u2019Ernestine Meuni\u00e9, es va traslladar a Barcelona per constituir escoles racionals i cient\u00edfiques. A l\u2019agost de 1901 inaugur\u00e0 al carrer Bail\u00e9n l\u2019escola Moderna i comen\u00e7a a publicar el butllet\u00ed de l\u2019Escola Moderna.<\/p>\n
Caracter\u00edstiques pedag\u00f2giques de l\u2019Escola Moderna <\/b><\/p>\n
-Racionalisme i cientifisme<\/b><\/p>\n
Per a Ferrer i Gu\u00e0rdia ser racional era sin\u00f2nim de cient\u00edfic i no dogm\u00e0tic, suposava l\u2019abs\u00e8ncia de dogmes i el lliure discurs de la ra\u00f3. Tanmateix, considerava \u201cla ci\u00e8ncia com l\u2019exclusiva mestra de la vida\u201d <\/i> i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, l\u2019educaci\u00f3 racionalista no podia afirmar ni negar res que no fos demostrable cient\u00edficament i comprensible racionalment.<\/p>\n
-Neutralitat ideol\u00f2gica i comprom\u00eds social<\/b><\/p>\n
L\u2019escola racionalista en tant que antidogm\u00e0tica es veu obligada a mostrar les diverses opinions sobre cada q\u00fcesti\u00f3. El mestre es converteix en guia , en expositor d\u2019idees i no en transmissor de suposades veritats absolutes<\/i>.<\/p>\n
No obstant, l\u2019escola racionalista \u00e9s una escola de classe i la pedagogia racionalista una pedagogia de rebel\u00b7lia<\/i> (Sol\u00e0) i un altre mitj\u00e0 m\u00e9s per a l\u2019acci\u00f3 insurreccional del proletariat <\/i>(\u00c1lvarez Junco) \u00c9s per aix\u00f2 que s\u2019estudia la lluita de la classe obrera per al seu alliberament, l\u2019explotaci\u00f3 del capitalisme, la injust\u00edcia de la propietat privada,…<\/p>\n
-La\u00efcisme<\/b><\/p>\n
Una escola que negava tot tipus de dogma, l\u00f2gicament rebutjava tot tipus de fe o de creen\u00e7a religiosa basada en refer\u00e8ncies sobrenaturals; i, especialment, la seva utilitzaci\u00f3 com a element educatiu.<\/p>\n
-Educaci\u00f3 integral <\/b><\/p>\n
Ferrer recull les idees de la pedagogia llibert\u00e0ria, expressades per Robin, i les plasma tant te\u00f2ricament com pr\u00e0cticament. <\/b>La potenciaci\u00f3 de totes els aspectes de la personalitat humana (f\u00edsica, moral, intel\u00b7lectual, est\u00e8tica, cient\u00edfica, social,…) La integraci\u00f3 del treball manual i de l\u2019intel\u00b7lectual, del saber i del fer.<\/p>\n
-Integraci\u00f3 en l\u2019entorn i metodologia activa <\/b><\/p>\n
L\u2019infant es torna a enfrontar a la natura com ho van fer els seus avantpassats. En conseq\u00fc\u00e8ncia, s\u2019ha d\u2019apropar l\u2019alumne a la natura, integrar-lo en el medi que l\u2019envolta (Recl\u00fas) L\u2019educaci\u00f3 racionalista cerca ajudar-li en aquest cam\u00ed, mitjan\u00e7ant una s\u00e8rie de m\u00e8todes actius: l\u2019hipot\u00e8tic-deductiu, el treball en equip, les excursions, l\u2019observaci\u00f3 directa, el rebuig del verbalisme,…<\/p>\n
-Coeducaci\u00f3<\/b><\/p>\n
Front la legislaci\u00f3 i la conducta dominant, l\u2019escola racionalista va defensar la coeducaci\u00f3. Aquesta anava directament lligada al racionalisme i al la\u00efcisme (de fet es considerava l\u2019esgl\u00e9sia cat\u00f2lica responsable de la discriminaci\u00f3 de les dones) i era profundament revolucion\u00e0ria, des d\u2019un punt de vista social, doncs atacava la societat patriarcal. L\u2019Escola Moderna de Ferrer i Gu\u00e0rdia va tenir un 40% d\u2019alumnes femenines, a principi del segle XX, i totes les escoles racionalistes i llibert\u00e0ries van practicar la coeducaci\u00f3.<\/p>\n
-Abs\u00e8ncia de premis i c\u00e0stigs<\/b><\/p>\n
Segons Ferrer els est\u00edmuls externs a l\u2019aprenentatge (ex\u00e0mens, concursos, notes,…) havien de ser substitu\u00efts pels interns (inter\u00e8s, responsabilitat, \u00e8tica,…) Ferrer va suprimir premis, c\u00e0stigs, notes,…<\/p>\n
Altres aspectes de l\u2019Escola Moderna de Ferrer i Gu\u00e0rdia<\/b><\/p>\n
L\u2019Escola Moderna va desenvolupar tasques editorials mitjan\u00e7ant el Butllet\u00ed i la seva editorial, en la qual es van traduir i publicar obres de Grave, Reclus, Elslander i tamb\u00e9 d\u2019Od\u00f3n de Buen, Anselmo Lorenzo, Joan Montseny… que eren utilitzades en el mateix centre i venudes a d\u2019altres escoles seguidores del model racionalista. Com \u00e9s f\u00e0cil d\u2019entendre la nova experi\u00e8ncia pedag\u00f2gica es va trobar, al comen\u00e7ament, \u00f2rfena de materials pedag\u00f2gics i textos adients als seus plantejaments. Una de les feines fonamentals de Ferrer va ser la d\u2019impulsar una l\u00ednia editorial adequada a les necessitats de l\u2019Escola Moderna i del que posteriorment s\u2019anomenaran les escoles racionalistes.<\/p>\n
Per\u00f2, segons Pere Sol\u00e0 \u201cla n\u00f2mina dels llibres publicats i difosos per l\u2019Escola Moderna va des dels llibres de caire escolar a llibres pensats per a nuclis d\u2019obrers conscients\u201d. <\/i>Ferrer va comptar amb el suport de professors universitaris com Od\u00f3n de Buen i Mart\u00ednez Vargas, cient\u00edfics de relleu internacional com Reclus, activistes anarquistes com Lorenzo (que era tip\u00f2graf i s\u2019encarregava de l\u2019edici\u00f3 del Butllet\u00ed), advocats com Salas Anton…<\/p>\n
Des de l\u2019Escola Moderna es van fer tasques d\u2019extensi\u00f3 cultural entre pares, mares, alumnes, seguidors i partidaris (tant entre el m\u00f3n cient\u00edfic i universitari com entre el proletariat m\u00e9s conscient i il\u00b7lustrat) en caps de setmana i procurant la vinculaci\u00f3 entre les comunitats educatives de les escoles laiques i racionalistes. Les xerrades dominicals de caire cient\u00edfic van ser molt concorregudes.<\/p>\n
En 1906, Ferrer fou acusat d\u2019instigar l\u2019intent de regicidi de Mateu Morral. Va ser empresonat i l\u2019Escola Moderna clausurada. Arreu d\u2019Europa es van suscitar moviments de suport. Ferrer era prou conegut en determinats \u00e0mbits at\u00e8s que formava part de la Lliga del Lliurepensament (de la qual havia estat secretari i hi assistia als seus congressos) de la ma\u00e7oneria i, com he escrit abans, tenia molts contactes amb sectors llibertaris i progressistes. Deixa\u2019t en llibertat, despr\u00e9s d\u2019un judici militar, dedicar\u00e0 la majoria dels seus esfor\u00e7os a l\u2019activitat editorial i a la coordinaci\u00f3 de projectes pedag\u00f2gics inspirats en l\u2019Escola Moderna.<\/p>\n
En 1909 ser\u00e0 detingut, empresonat i jutjat (novament per un tribunal militar) acusat de participaci\u00f3 activa i instigador de l\u2019anomenada Setmana Tr\u00e0gica. Se\u2019l va condemnar a mort (amb 4 membres de Solidaritat Obrera) i fou afusellat, el 13 d\u2019octubre de 1909, per la seva activitat pedag\u00f2gica racional i lliure enfront de l\u2019obscurantisme de la instrucci\u00f3 educativa de l\u2019Estat i de l\u2019esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica. Tant els aparells d\u2019Estat com els sectors conservadors catalans (recordem la campanya \u201cDelateu!\u201d <\/i> engegada per determinats diaris) i espanyols no van voler tolerar l\u2019esclat popular contra una guerra imperialista.<\/p>\n
El llegat de Ferrer: les escoles racionalistes i sindicals i el CENU <\/b><\/p>\n
A m\u00e9s dels contactes amb Lorenzo i Montseny (Federico Urales<\/i>), Ferrer va finan\u00e7ar la publicaci\u00f3 de La Huelga General<\/i> i va establir freq\u00fcents contactes amb el proletariat catal\u00e0 organitzat., Ferrer esdev\u00e9 un exemple per a Solidaritat Obrera i posteriorment per a la CNT.<\/p>\n
El congr\u00e9s fundacional de la CNT catalana de 1910, tract\u00e0 la \u201cNecessitat d\u2019establir escoles dintre dels sindicats obrers. Manera de portar-lo a efecte\u201d<\/i> El dictamen de la pon\u00e8ncia defens\u00e0 la fundaci\u00f3 d\u2019escoles en el si dels sindicats, a imitaci\u00f3 de les propostes del te\u00f2ric del sindicalisme revolucionari franc\u00e8s. Segons George Yvetot (CGT francesa) \u201csi les nostres escoles sindicals arribessin a escampar l\u2019ensenyament desitjable sobre centenars de milers de nens, l\u2019Estat quedaria ven\u00e7ut i nosaltres triomfar\u00edem…\u201d <\/i><\/p>\n
En aquestes escoles es faria servir com a m\u00e8tode \u201cla divulgaci\u00f3 racional dels coneixements cient\u00edfics i l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019ensenyament t\u00e8cnico-professional\u201d<\/i>, cosa per la qual es recomanava la recaptaci\u00f3 de quotes especials \u201cper fer possible la creaci\u00f3 d\u2019escoles gr\u00e0cies al propi esfor\u00e7 de la classe treballadora organitzada\u201d<\/i> .<\/p>\n
El congr\u00e9s de Sants (1918) va aprovar un model tipus d\u2019estatuts dels nous sindicats \u00fanics que en el seu article 3r que plantejava: \u201cSer\u00e0 q\u00fcesti\u00f3 primordial d\u2019aquest sindicat establir escoles racionalistes per a la m\u00e9s integral emancipaci\u00f3 del proletariat\u201d.<\/i><\/p>\n
Hi ha refer\u00e8ncies documentades d\u2019unes 160 escoles racionalistes funcionant per tota la Pen\u00ednsula (especialment a Catalunya) i dels i de les docents: Samuel Torner, Joan Roig\u00e9, Alban Rossell, Eleuterio Quintanilla, Ricardo Mella, S\u00e1ncez Rosa, Torres Trib\u00f3, Floreal Oca\u00f1a, Puig i Elias, Higinio Noja, Antonia Maym\u00f3n…<\/p>\n
El congr\u00e9s confederal de La Comedia (Madrid, 1919) va continuar insistint sobre el tema \u201cfora convenient que aquells sindicats que contin amb forces i mitjans fossin immediatament a la implantaci\u00f3 de<\/i> dites escoles\u201d<\/i> i es vei\u00e9 la necessitat de crear un comit\u00e8 pro ense\u00f1anza <\/i>agregat al Comit\u00e8 Nacional, d\u2019una Normal Nacional<\/i> que assort\u00eds de professorat.<\/p>\n
La constituci\u00f3 del Comit\u00e8 de l\u2019Escola Nova Unificada (CENU) i la seva obra (aut\u00e8ntic primer exemple de sistema p\u00fablic d\u2019educaci\u00f3 catal\u00e0) durant la revoluci\u00f3 social t\u00e9 una clara influ\u00e8ncia ferreriana.<\/p>\n
En la introducci\u00f3 del decret de constituci\u00f3 s\u2019afirmava que \u201cLa voluntat revolucion\u00e0ria del poble ha suprimit l\u2019escola de tend\u00e8ncia confessional. \u00c9s l\u2019hora d\u2019una nova escola, inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat humana. Cal estructurar aquesta escola nova unificada, que no solament substitueixi el r\u00e8gim escolar que acaba d\u2019enderrocar el poble, sin\u00f3 que cre\u00ef una vida escolar inspirada en el sentiment universal de solidaritat i d\u2019acord amb totes les inquietuds de la societat humana i a base de la supressi\u00f3 de tota mena de privilegis\u201d.<\/i><\/p>\n
Barcelona, 14 de gener de 2017.<\/p>\n
M\u00e9s informaci\u00f3 a: L\u2019educaci\u00f3 pot i ha de discutir-ho tot. Ferrer i Gu\u00e0rdia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"