Fundaci\u00f3 Salvador Segu\u00ed de Catalunya<\/strong><\/p>\n
D\u2019aquella pols v\u00e9nen aquests fangs.<\/p>\n
Situem-nos en el context de l\u2019\u00e8poca… El dictador Franco havia mort amb prou feines feia dos anys, els partits pol\u00edtics sorgits de les primeres eleccions (juny del 77) hagudes a Espanya des de febrer de 1936 estaven buscant el seu lloc a l\u2019espai pol\u00edtic del que m\u00e9s tard es va dir Transici\u00f3. El tim\u00f3 de la pol\u00edtica va recaure sobre Adolfo Su\u00e1rez (llavors ministre-secretari general del Movimiento, c\u00e0rrec que equivalia al lloctinent del dictador, dins del partit \u00fanic: Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS), president d\u2019un recentment il\u00b7luminat partit de centre-dreta, sorgit de l\u2019alian\u00e7a variopinta (mentre van mantenir el poder) de exfalangistes, liberals, opusde\u00edstes, mon\u00e0rquics i postfranquistes convertits, per art de m\u00e0gia i per la imperant necessitat d\u2019adaptar-se als nous temps, en dem\u00f2crates de tota la vida.<\/p>\n
Com a resposta a la primera crisi del petroli de 1973 i davant la deterioraci\u00f3 creixent dels indicadors macroecon\u00f2mics, el govern d\u2019Adolfo Su\u00e1rez llan\u00e7aria una proposta de pacte a les noves forces pol\u00edtiques. Les administracions de la dictadura franquista no havien despatxat cap mesura efectiva, l\u2019administraci\u00f3 va concebre fins a vuit paquets de mesures econ\u00f2miques sense cap resultat, la crisi es va agreujar.<\/p>\n
La situaci\u00f3 era tan greu i complexa que les diferents parts van arribar a un consens el 25 d\u2019octubre de 1977 (aix\u00f2 que es va denominar \u201cconsens\u201d i que es corresponia amb que el partit governant tan sol disposava de 166 dels 350 diputats), reunides a la seu de la presidencia del govern, el Palau de la Moncloa, per reconduir la situaci\u00f3 d\u2019un pa\u00eds que acabava de sortir de la dictadura franquista i que il\u00b7luminava un part cap a la democr\u00e0cia burgesa, un pa\u00eds on encara no s\u2019havien establert les normes del joc parlamentari, recordem que la Constituci\u00f3 espanyola no arriba a entrar en vigor fins a desembre de 1978.<\/p>\n
Un pa\u00eds on el 66% de l\u2019energia era importada. Les exportacions cobrien el 45% de les importacions. Es perdien 100 milions de d\u00f2lars diaris de reserves exteriors. El petroli havia pujat un 300% des de l\u2019inici de la crisi en el 1973, la factura petroliera va ascendir a 125 mil milions de pessetes el 1977. Es van acumular 14.000 milions de d\u00f2lars de deute exterior, el triple de la reserva d\u2019or i divises del Banc d\u2019Espanya. En els tres \u00faltims anys la fugida de capitals aconseguia la xifra de 200.000 milions. La inflaci\u00f3 era del 20% en 1976 i a mitjan 1977 aconseguiria el 44% encara que va tancar l\u2019any en un 26%, enfront del 10% de mitjana als pa\u00efsos de l\u2019OCDE. Les empreses mantenien deutes de centenars de milers de milions de pessetes. L\u2019atur afectava a gaireb\u00e9 un mili\u00f3 de persones (991.000 persones, un 7,5% de la poblaci\u00f3 activa) de les quals nom\u00e9s 300.000 percebien subsidi de desocupaci\u00f3, ampliant-se fins als 2.000.000 el 1998.<\/p>\n
Els pactes es van estructurar en dos blocs: un pla d\u2019ajust davant la crisi econ\u00f2mica i un altre amb mesures de reforma. El pla d\u2019ajust dissenyat per l\u2019economista Fuentes Quintana se centrava en mesures de contenci\u00f3 salarial, mesures d\u2019ajust monetari, devaluaci\u00f3 de la pesseta (22%) i una pol\u00edtica de salaris en funci\u00f3 de la inflaci\u00f3 prevista i no de la pasada per a l\u2019actualitzaci\u00f3 dels salaris, aix\u00ed mateix es va plantejar un pla de reducci\u00f3 de quotes empresarials a la Seguretat Social i la liberalitzaci\u00f3 dels mercats de b\u00e9ns i serveis.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, just \u00e9s recordar que els signants representaven a totes les forces pol\u00edtiques representades al Parlament: UCD, PSOE, PCE, PSP, PSC, CSC, PNB, CiU i AP, a m\u00e9s del propi Govern. Posteriorment comptarien amb el suport de CCOO i el rebuig de CNT i UGT. Encara que CCOO no va signar els acords, com tampoc ho va fer la recentment creada confederaci\u00f3 patronal, els van assumir i els van defensar en les empreses perqu\u00e8 aix\u00ed ho ordenava l\u2019executiva del PCE que s\u00ed que va signar els Pactes. Quan anaven a \u201cvendre \u201c la virtut i necessitat dels Pactes a les f\u00e0briques, molts afiliats els tiraven els carnets a la cara.<\/p>\n
Si b\u00e9 aquestes mesures de xoc van contribuir a estabilitzar l\u2019economia, reduint la inflaci\u00f3 al 26% a la fi de 1977, les perspectives d\u2019ocupaci\u00f3 van fallar estrepitosament en establir una previsi\u00f3 de p\u00e8rdua en 100.000 llocs de treball quan la realitat, sempre tossuda, va acabar amb la destrucci\u00f3 de 250.000 ocupacions (ens sona la m\u00fasica?).<\/p>\n
Els ajustos del sistema capitalista, ho sabem b\u00e9 i tenim \u00e0mplia experi\u00e8ncia, sempre se centren sobre els salaris i l\u2019ocupaci\u00f3, al poder econ\u00f2mic li importa poc o gens la p\u00e8rdua del nivel de vida de la classe treballadora i els seus problemas de subsist\u00e8ncia mentre els seus beneficis se salvaguardin i es mantingui la pau social.<\/p>\n
No oblidem que ens trobem en plena revoluci\u00f3 neoliberal capitaneada en els EUA per Ronald Reagan i en la Gran Bretanya per Margaret Tatcher, la \u201cdama de ferro\u201d, assot dels sindicats i art\u00edfex de la demonitzaci\u00f3 de la classe obrera brit\u00e0nica (recomanable, si teniu temps, la lectura del llibre d\u2019Owen Jones \u201cChavs. La Demonizaci\u00f3n de la Clase Obrera\u201d, on explica perfectament com els governs conservadors es van dedicar a aniquilar a la classe obrera brit\u00e0nica) i sobretot d\u2019un dels seus sectors m\u00e9s organitzats i combatius, els miners, als quals va picar durament malgrat haver mantingut un pols vagu\u00edstic amb el govern conservador durant m\u00e9s d\u2019un any. El proc\u00e9s de desindustrialitzaci\u00f3 i la conversi\u00f3 de les empreses p\u00fabliques en privades, que anys m\u00e9s tard duria a terme el govern del<\/p>\n
PSOE presidit per Felipe Gonz\u00e1lez i mantingut i ampliat posteriorment pel de Aznar, era un gui\u00f3 que es va escriure ja en els Pactes de la Moncloa i en els posteriors AMI, ANE, AI, AES, sense oblidar-nos de l\u2019Estatut dels Treballadors i el Pacte de Toledo, que acabarien de perfilar el que \u00e9s actualment el marc econ\u00f2mic i de relacions laborals de l\u2019Estat espanyol.<\/p>\n
D\u2019aquella pol\u00e7 van venir aquests fangs, la CNT ens vam oposar fermament als Pactes de la Moncloa perqu\u00e8 advert\u00edem el que se\u2019ns venia damunt, les mobilitzacions en contra d\u2019aquests pactes i contra la burocratitzaci\u00f3 sindical, d\u2019uns sindicats depenents del PCE i del PSOE, adornats amb les guindes econ\u00f2miques dels milions que els va lliurar l\u2019Estat en concepte de devoluci\u00f3 del patrimoni sindical, ens han condu\u00eft fins a la realitat que avui portem com podem.<\/p>\n
La claudicaci\u00f3 de sindicats burocratitzats, dirigits per unes elits executives que viuen confortablement de les subvencions estatals i empresarials, a canvi de crear i mantenir la \u201cpau social\u201d, mentre les condicions del treballador\/a empitjoren dia a dia, la desregulaci\u00f3 de les relacions laborals, la precaritzaci\u00f3 laboral, els salaris de subsist\u00e8ncia, la desocupaci\u00f3 juvenil, tenen el seu origen en aquells llunyans pactes subscrits l\u2019any 1977 (que van autoritzar la contractaci\u00f3 temporal, acomiadaments de fins al 5% de les plantilles, topalls salarials,\u2026).<\/p>\n
La resposta de la CNT en aquells temps va ser en\u00e8rgica i bel\u00b7ligerant, mobilitzacions, vaga de gasolineres, etc. La massiva manifestaci\u00f3 del 15 de gener de 1978 contra els Pactes de la Moncloa i les eleccions sindicals va ser l\u2019ocasi\u00f3 que va aprofitar l\u2019aparell estatal per intentar acabar amb l\u2019Organitzaci\u00f3 muntant la \u201coperaci\u00f3 Scala\u201d, que obriria una greu crisi en el Sindicat i que unida als problemes interns va conseguir el seu punt cr\u00edtic al V\u00ba Congr\u00e9s.<\/p>\n
Per\u00f2 malgrat tot seguim en peus, l\u2019anarcosindicalisme i la idea emancipadora de la classe treballadora no han perdut vig\u00e8ncia, al contrari, s\u00f3n m\u00e9s necessaris que mai per afrontar els desafiaments que ens ofereix el futur.<\/p>\n
<\/p>\n
Joaqu\u00edn Ortin i Pepe Berlanga<\/strong><\/p>\n Fundaci\u00f3 Salvador Segu\u00ed de Catalunya<\/strong><\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/fundacionssegui.org\/barcelona\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/PDF-300x211.jpg\")
Article publicat al Catalunya (octubre de 2016).<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"