{"id":176,"date":"2017-01-04T19:39:13","date_gmt":"2017-01-04T18:39:13","guid":{"rendered":"http:\/\/fundacionssegui.org\/barcelona\/?p=176"},"modified":"2017-01-13T00:07:55","modified_gmt":"2017-01-12T23:07:55","slug":"setze-organitzacions-demanen-a-lajuntament-de-barcelona-que-es-querelli-pels-crims-franquistes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fundacionssegui.org\/barcelona\/ca\/setze-organitzacions-demanen-a-lajuntament-de-barcelona-que-es-querelli-pels-crims-franquistes\/","title":{"rendered":"Setze organitzacions demanen a l’Ajuntament de Barcelona que es querelli pels crims franquistes"},"content":{"rendered":"

\u00c9s una lluita que fa anys que dura: s’ha demanat per activa i per passiva que s’investiguin els crims del franquisme. Fins ara, per\u00f2, la just\u00edcia i el govern espanyol no ho han fet. I sempre han utilitzat el mateix argument: la llei d’amnistia. De fet, les v\u00edctimes de la repressi\u00f3 franquista han hagut de confiar en la\u00a0 just\u00edcia argentina<\/a> perqu\u00e8 assegui al banc dels acusats els que van cometre crims durant la dictadura. 16 organitzacions, per\u00f2, creuen que s’ha de tornar intentar que sigui la just\u00edcia espanyola la que jutgi els que van torturar i assassinar durant el franquisme<\/strong>. Aquest divendres han portat al registre de l’Ajuntament de Barcelona un escrit en qu\u00e8 demanen al consistori que interposi \u00abuna querella criminal perqu\u00e8 s’investigui, jutgi i condemni els responsables directes i indirectes\u00bb.<\/strong><\/p>\n

Pau Miserachs, advocat i portaveu d’una de les entitats, el Grup d’Estudis Pol\u00edtics, assegura que la llei d’amnistia \u00abexclou els delictes amb viol\u00e8ncia\u00bb. Per tant, segons Miserachs s\u00ed que es podrien jutjar \u00abels fets delictius segons el dret nacional i internacional\u00bb. A m\u00e9s, afegeix, \u00ab Espanya no pot viure a\u00efllada del m\u00f3n i ha de complir els pactes internacionals\u00bb.<\/strong><\/p>\n

Vulneraci\u00f3 de pactes internacionals <\/strong><\/p>\n

Les 16 entitats, entre les quals hi ha l’Amical de Mauthausen i altres camps, l’Associaci\u00f3 Catalana d’Expresos Pol\u00edtics del Franquisme, Comissions Obreres, la CGT, la Fundaci\u00f3 Andreu Nin, l’Institut de Drets Humans de Catalunya, el Memorial Democr\u00e0tic de Treballadors i Treballadores de SEAT o SOS Beb\u00e9s Robados de Catalunya, han entregat un escrit en qu\u00e8 detallen: \u00ab La llei d’amnistia espanyola no nom\u00e9s transgredeix de forma gen\u00e8rica els principis generals del dret internacional, sin\u00f3 que vulnera pactes internacionals d’obligat compliment subscrits a Espanya abans que fos dictada<\/strong>. Per tot aix\u00f2 no pot impedir les accions judicials que tendeixen a la investigaci\u00f3 dels crims comesos pel franquisme\u00bb. I conclouen: \u00abNo volem que la impunitat de la dictadura continu\u00ef sent una caracter\u00edstica del sistema democr\u00e0tic\u00bb. Segons Miserachs, l’escrit s’entregar\u00e0 a diferents ajuntaments de Catalunya i Espanya.<\/p>\n

El consistori ja s’ha personat en dues querelles<\/strong><\/p>\n

El tinent d’alcalde Jaume Asens ha recordat que el consistori ja s’ha personat contra els crims franquistes. En concret d\u00f3na suport a la querella presentada per l\u2019Associaci\u00f3 AltraIt\u00e0lia<\/strong>, entitat que reuneix els italians antifeixistes que viuen a Barcelona, en relaci\u00f3 amb els bombardejos contra la poblaci\u00f3 civil catalana<\/a> ocorreguts entre el 13 de febrer de 1937 i el 29 de gener de 1939 i en els quals van morir prop de 5.000 persones. Tamb\u00e9 d\u00f3na suport a la querella 4591-10 presentada al jutjat n\u00famero 1 de Buenos Aires (Argentina) per delictes de genocidi comesos durant el franquisme<\/strong>. Asens ha assegurat que el consistori s’afegiria a un procediment que tingu\u00e9s un recorregut, per\u00f2 que una querella necessita un imputat i que no es poden fer imputacions gen\u00e8riques.<\/strong><\/p>\n

Les advert\u00e8ncies de les Nacions Unides<\/strong><\/p>\n

El 2014, el relator especial per a la promoci\u00f3 de la veritat, la just\u00edcia, la reparaci\u00f3 i les garanties de no repetici\u00f3 de les Nacions Unides, Pablo de Greiff, va demanar al govern espanyol que deixi sense efecte la llei d’amnistia del 1977. L’organisme internacional considera que aquesta llei, nascuda a la Transici\u00f3 i que no permet investigar els crims franquistes, no respecta el dret internacional. La pol\u00edtica de l’oblit, segons De Greiff, no \u00e9s v\u00e0lida. \u00ab La llei ha acabat complint les funcions d’una llei de punt final perqu\u00e8 s’ha utilitzat per arxivar pr\u00e0cticament la totalitat dels casos que arriben als jutges\u00bb,<\/strong> va dir. Per\u00f2 de moment ni el govern ni la just\u00edcia espanyola han fet cas de les peticions de les Nacions Unides.<\/a><\/p>\n

Entre el 1939 i el 1980 es van obrir\u00a0 81.966 processos<\/a> que van afectar m\u00e9s de 78.000 persones -algunes tenien m\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s obert-, de les quals 3.358 van ser executades. 70.470 eren homes i 7.718 dones.<\/p>\n