![\"\"](\"http:\/\/fundacionssegui.org\/barcelona\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/PDF-300x211.jpg\")
Article publicat al Catalunya (novembre de 2016).<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Amb la vict\u00f2ria militar del cop d\u2019estat del 17 de juliol de 1936, despr\u00e9s de tres anys de combats i destrucci\u00f3 fratricida, el govern feixista dels vencedors confiscava els b\u00e9ns dels sindicats CNT, UGT i ELA-STV (si b\u00e9 ja havien estat declarats al marge de la llei al gener de 1937 i per la llei de Responsabilitats Pol\u00edtiques de febrer de 1939). L\u2019odi als seus membres portaria a l\u2019extermini pel m\u00e8tode expeditiu de l\u2019afusellament extrajudicial en les t\u00e0pies dels cementiris i amb els seus cossos soterrats en les cunetes o les fosses comunes, serien amuntegats en condicions infrahumanes en camps de concentraci\u00f3, formarien batallons de treball, empresonats a l\u2019espera d\u2019un desenlla\u00e7 que mai arribava o, en el millor dels casos, obligats a exiliar-se.<\/p>\n
En aquest context, la dictadura franquista creava la Central Nacional Sindicalista (CNS), coneguda popularment com a sindicat vertical (resultat de fusionar les organitzacions obreres del falangisme, el tradicionalisme i les organitzacions patronals, amb la finalitat d\u2019organitzar a treballadors, t\u00e8cnics i patrons dins d\u2019una sola estructura vertical d\u2019afiliaci\u00f3 obligat\u00f2ria), l\u2019\u00fanica organitzaci\u00f3 sindical reconeguda oficialment.<\/p>\n
A partir de 1971 canviaria el nom canviant-lo per OSE (Organitzaci\u00f3 Sindical Espanyola), encara que continuaven proscrits la resta de sindicats i si fa no fa res havia canviat substancialment. En ella, els treballadors anomenats \u201cproductors\u201d i els seus patrons tenien el dret a triar els seus representants mitjan\u00e7ant eleccions. Treballadors i patrons presumptament estaven en peus d\u2019igualtat, per aquest raonament, les vagues van ser prohibides.<\/p>\n
Al final de la dictadura els sindicats encara il\u00b7legals comen\u00e7arien a ocupar aquest espai amb for\u00e7a (CCOO, UGT, USO, CNT,\u2026). Efectivament, una vegada mort el general Franco i fins a la desaparici\u00f3 de la OSE, la majoria dels empresaris preferien acordar convenis i pactes d\u2019empresa amb la representaci\u00f3 de l\u2019organitzacions sindicals clandestines que no amb els representants del sindicat vertical.<\/p>\n
Aquest entorn no s\u2019aconseguia graciosament. Mentre CCOO i USO decidien romandre en el sindicat vertical fins a la seva dissoluci\u00f3, CNT i UGT advocaven per l\u2019aband\u00f3 per accelerar la seva caiguda. La CNT seria m\u00e9s agosarada i denunciava a \u201dtots els c\u00f2mplices del verticalisme\u201d, la dimissi\u00f3 d\u2019enlla\u00e7os i substituci\u00f3 per comissions d\u2019obrers elegibles i revocables a tot moment.<\/p>\n
El 25 de juny de 1976 la CNT celebraria el I Ple Nacional de Regionals acordant la ruptura sindical i el desmantellament de la OSE, treballar conjuntament amb UGT i lluitar al mateix temps contra l\u2019hegemonia de CCOO.<\/p>\n
En aquest ambient, el Reial Decret-Llei 19\/1976, de 8 d\u2019octubre, converteix a tota l\u2019organitzaci\u00f3 al voltant dels sindicats franquistes en un organisme aut\u00f2nom: l\u2019Administraci\u00f3 Institucional de Serveis Socioprofesionales (AISS), transferint a aquest organisme tots els CNT: llibertat sindical versus eleccions sindicals b\u00e9ns, drets i obligacions que constitu\u00efen el patrimoni sindical acumulat, tant el confiscat als sindicats hist\u00f2rics, com l\u2019atresorat durant els quaranta anys de franquisme: centres culturals i d\u2019ensenyament, instal\u00b7lacions esportives, parcs sindicals, ciutats residencials, cadenes d\u2019emissores sindicals, Banc Rural i Mediterrani, peri\u00f2dics i revistes,… Posteriorment, el Reial Decret-Llei 31\/1977, de 2 de juny, suprimiria la sindicaci\u00f3 obligat\u00f2ria.<\/p>\n
Malgrat els empla\u00e7aments de la CNT a tots els Sindicats, sobre el seu reconeixement autom\u00e0tic, sense necessitat de passar per finestreta, Comissions Obreres, Uni\u00f3 General de Treballadors, Uni\u00f3 Sindical Obrera, Solidaritat de Treballadors Bascos i Solidaritat d\u2019Obrers Catalans, presentaven el 28 d\u2019abril els seus estatuts en l\u2019oficina de registre d\u2019associacions sindicals. La CNT ho faria a les onze i vint-i-cinc del mat\u00ed del 7 de maig de 1977.<\/p>\n
La convocat\u00f2ria d\u2019eleccions sindicals, previstes per a juny de 1977, precipitava declaracions sobre l\u2019actitud contemporalitzadora de la resta de forces sindicals, per a la CNT no eren m\u00e9s que una estrat\u00e8gia de legitimaci\u00f3 parlament\u00e0ria i pacte social, reivindicant en contraposici\u00f3 la sobirania de l\u2019assemblea obrera sense intermediari algun. No obstant aix\u00f2, t\u00edmides veus s\u2019al\u00e7arien en contra d\u2019aquesta posici\u00f3 abstencionista.<\/p>\n
A principis de setembre se celebraria un Ple Nacional de Regionals i, enfront de les eleccions sindicals, es proposava un sistema autogestionari, amb una assemblea decis\u00f2ria el portaveu de la qual, el comit\u00e8 d\u2019empresa, es dissoldria en finalitzar cada conflicte.<\/p>\n
D\u2019altra banda, la CNT de Catalunya durant la celebraci\u00f3 d\u2019un Ple al setembre de 1977 repudiava el Pacte Social que s\u2019estava forjant, les eleccions sindicals \u201cper constituir una inger\u00e8ncia del Govern en l\u2019organitzaci\u00f3 dels treballadors, en pretendre iniciar un neoverticalisme que permeti integrar als treballadors en el sistema capitalista\u201d, aix\u00ed mateix erigia la seva estrat\u00e8gia sindical per enfrontar-se a la delicada situaci\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n
Precisament, l\u2019abstenci\u00f3 cenetista es presentava com un element distorsionador en la din\u00e0- mica generada per la celebraci\u00f3 de les eleccions sindicals. En aquests moments va ser vox populi que a CCOO de Catalunya van brindar amb xampany davant la decisi\u00f3 de la CNT. Iniciat 1978 i malgrat el constant creixement de la CNT, el desprestigi i fustigaci\u00f3 a que era sotmesa pels mitjans de comunicaci\u00f3 seria constant, a l\u2019una que l\u2019enfrontament en el seu si de dos blocs: el sindicalista i l\u2019anarquista. D\u2019altra banda, la necessitat de participar en les eleccions sindicals estenia el seu camp d\u2019incid\u00e8ncia confederal, fins i tot s\u2019obtindrien candidats en alguna que una altra empresa emblem\u00e0tica. Amb tot, les comissions negociadores dels convenis col\u00b7lectius negaven la pres\u00e8ncia dels anarcosindicalistes. La marginalitat estava servida.<\/p>\n
En aquest context, se celebraria el 8 de desembre de 1979 el V Congr\u00e9s de la CNT, el primer des de 1936 en l\u2019Estat espanyol, amb un llarg temari que inclo\u00efa des d\u2019estrat\u00e8gies, formaci\u00f3 i propaganda fins a les finalitats ideol\u00f2giques, traject\u00f2ria i patrimoni sindical, en un ambient molt enrarit i en el qual coincidirien corrents interns molt enfrontats i on les expulsions ja formaven part de la quotidianitat, encara que fos una organitzaci\u00f3 molt afeblida que ja no era ni ombra del que havia estat pocs anys abans.<\/p>\n
Durant el desenvolupament del mateix, un grup de delegats van sol\u00b7licitar la suspensi\u00f3 del Congr\u00e9s donades les amenaces i viol\u00e8ncies sofertes i la impossibilitat de poder expressar les seves opinions amb llibertat, finalment abandonarien el comici. Aquests, posteriorment crearien una comissi\u00f3 impugnadora, celebrant un Congr\u00e9s Extraordinari a Val\u00e8ncia els dies 25, 26 i 27 de juliol de 1980, evidenciant les difer\u00e8ncies de model i estrat\u00e8gia que convivien en la CNT.<\/p>\n
Aquest Congr\u00e9s de Val\u00e8ncia prendria inter\u00e8s per la participaci\u00f3 en les eleccions sindicals, raonament que proposava superar el maximalisme, deixant al marge t\u00f2pics, per\u00f2 evitant caure en el possibilisme c\u00f2mode, per poder disposar de la mobilitat necess\u00e0ria i treballar sindicalment en les empreses per a tots els treballadors, buidant de contingut jer\u00e0rquic els comit\u00e8s, on exist\u00eds tal possibilitat, per convertir-los en \u00f2rgans expressius dels treballadors i seccions sindicals.<\/p>\n
La celebraci\u00f3 del VI Congr\u00e9s de la CNT-AIT a Barcelona del 12 al 16 de Gener de 1983, acordava entrar en els mecanismes legals de la lluita sindical, una m\u00ednima vict\u00f2ria per part de la tend\u00e8ncia oberturista, partid\u00e0ria de participar en unes eleccions sindicals amb l\u2019\u00fanic objectiu de formalitzar la representativitat del sindicat al m\u00f3n del treball, no obstant aix\u00f2, aquest pas seria corregit per la Pon\u00e8ncia sobre Acci\u00f3 Sindical en l\u2019Empresa acordada al Congr\u00e9s Extraordinari de Torrej\u00f3n de Ardoz, que tindria lloc els dies 31 de mar\u00e7 i 1 i 2 d\u2019Abril d\u2019aquell mateix any, d\u2019aquesta manera, es generalitzaria una nova escissi\u00f3 i, de nou, la ra\u00f3 principal seria la participaci\u00f3 en les eleccions sindicals.<\/p>\n
El final \u00e9s conegut, el Congr\u00e9s Extraordinari d\u2019Unificaci\u00f3 CNT, que va tenir lloc a Madrid del 29 de juny a l\u20191 de juliol de 1984. Comici entre dos sectors de la CNT escindits (CNT Congr\u00e9s de Val\u00e8ncia i un important sector de la CNT-AIT). Les seves conclusions van ser molt positives, especialment en el sentit que iniciava un nou per\u00edode de creixement.<\/p>\n
<\/p>\n
Joaqu\u00edn Ortin i Pepe Berlanga – Fundaci\u00f3 Salvador Segu\u00ed Catalunya<\/p>\n
<\/p>\n