Home


Salvador Seguí Rubinat (Lleida, 1887 - Barcelona, 1923), conegut com "El noi del sucre", va ser un dels líders més destacats de l'anarcosindicalisme de Catalunya de principis del segle XX.

Va buscar donar un nou impuls a la lluita proletària sense oblidar les essències del seu ideari anarquista. Es va formar com a pintor, professió que sempre va exercir i amb la qual es va guanyar el sustento. Ja des de molt jove va mostrar inquietud per la política i per les idees llibertàries; seguidor de l'Escola Moderna de Francisco Ferrer Guàrdia i de diversos autors com Sorel, Kropotkin, Reclus o Cornelissen, en la seva formació autodidacta també es va relacionar amb personatges culturals i polítics de l'època, i amb membres i participants del Ateneu Enciclopèdic Popular, com Francesc Layret. Va promoure la formació i educació de les classes obreres des dels sindicats com a armes revolucionàries: la preparació intel·lectual, cultural i tècnica dels treballadors.

Va ser president de l'Ateneu Sindicalista del carrer de Ponent de Barcelona, on va fundar i va organitzar la seva biblioteca en 1915, lloc en el qual es van assumir funcions de centre superior d'estudis sindicalistes i anarquistes. Impulsor de la creació de Solidaritat Obrera, formant part del consell directiu (com a vocal) durant un temps.

En 1916 inicia les negociacions per a una pacte d'unitat d'acció entre la CNT i la UGT com a front únic del moviment obrer espanyol que va comportar inicialment una vaga general de 24 hores com a protesta per l'augment de preu de subsistències i que va continuar amb una vaga general indefinida, en 1917, en petició al Govern espanyol d'un sistema que garantís a la població el desenvolupament d'activitats emancipadores i mínimes condicions de qualitat de vida.

Triat secretari general de la CNT de Catalunya al Congrés Regional celebrat a Sants, en 1918, va proposar que fos permesa la intervenció dels mestres racionalistes en aspectes de sindicats "sempre que s'organitzessin corporativament"; recolzat per la totalitat de delegats al seu favor va ser adoptat com a resolució.

En congressos posteriors, al costat d'Ángel Pestanya i Juan Peiró es va oposar a accions més exaltades dutes a terme per altres membres de la CNT. cal esmentar el celebrat en el Teatre de la Comèdia (Madrid) o el Ple de regionals de Saragossa en els quals van presentar la proposició de retirada de la CNT de la Tercera Internacional.

Va ser detingut en diverses ocasions a causa de la seva activitat anarcosindicalista. Durant la vaga de la Canadenca es trobava pres però va ser alliberat el mateix dia en què es va desconvocar i va poder posar en evidència els seus grans dots d'orador en l'assemblea organitzada pel comitè de vaga, a la plaça de toros de les Arenes (Barcelona) per informar sobre els acords arribats amb el govern.

Al novembre de 1920 i juntament amb Lluis Companys, el sindicalista Martí Barrera i fins a trenta-sis persones més, va ser deportat al castell de la Mola (Maó).

El 10 de març de 1923, en plena maduració per promoure entre els treballadors la idea de l'emancipació com a motor d'una societat existent, va ser assassinat per un tir en la cantonada del carrer Cadena amb Sant Rafael, al barri del Raval de Barcelona, per pistolers blancs del Sindicat Lliure de la patronal catalana, protegida pel Governador Civil de Barcelona Martínez Nio, agrupada entorn de la Lliga Regionalista. En el mateix episodi van deixar malferit al també anarcosindicalista Francisco Menges, conegut com "Perones", que moriria pocs dies després.

Col·laboradors de Wikipedia. Salvador Seguí [en línia]. Wikipedia, L'enciclopèdia lliure, 2007 [data de consulta: 2 de desembre del 2007]. Disponible en http://es.wikipedia.org