Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna

Francesc Ferrer i Guàrdia va néixer el 10 de gener de 1859 a Alella (Maresme).

Durant el seu exili a París entre 1886 i 1901 motivat per la seva militància republicana, va entrar en contacte amb llibertaris com Malato i Grave i amb científics, professors universitaris, periodistes i polítics (Maeterlink, Heaford, Painlevé, Naquet, Jaurés…) partidaris d’una educació nova i en llibertat que es contraposés a la instrucció educativa predominant (disciplina, programes anul·ladors de la personalitat i transmissors dels valors classistes i conservadors, segregació…)

Amb el llegat econòmic d’Ernestine Meunié, es va traslladar a Barcelona per constituir escoles racionals i científiques. A l’agost de 1901 inaugurà al carrer Bailén l’escola Moderna i comença a publicar el butlletí de l’Escola Moderna.

Característiques pedagògiques de l’Escola Moderna

-Racionalisme i cientifisme

Per a Ferrer i Guàrdia ser racional era sinònim de científic i no dogmàtic, suposava l’absència de dogmes i el lliure discurs de la raó. Tanmateix, considerava “la ciència com l’exclusiva mestra de la vida” i, com a conseqüència, l’educació racionalista no podia afirmar ni negar res que no fos demostrable científicament i comprensible racionalment.

-Neutralitat ideològica i compromís social

L’escola racionalista en tant que antidogmàtica es veu obligada a mostrar les diverses opinions sobre cada qüestió. El mestre es converteix en guia , en expositor d’idees i no en transmissor de suposades veritats absolutes.

No obstant, l’escola racionalista és una escola de classe i la pedagogia racionalista una pedagogia de rebel·lia (Solà) i un altre mitjà més per a l’acció insurreccional del proletariat (Álvarez Junco) És per això que s’estudia la lluita de la classe obrera per al seu alliberament, l’explotació del capitalisme, la injustícia de la propietat privada,…

-Laïcisme

Una escola que negava tot tipus de dogma, lògicament rebutjava tot tipus de fe o de creença religiosa basada en referències sobrenaturals; i, especialment, la seva utilització com a element educatiu.

-Educació integral

Ferrer recull les idees de la pedagogia llibertària, expressades per Robin, i les plasma tant teòricament com pràcticament. La potenciació de totes els aspectes de la personalitat humana (física, moral, intel·lectual, estètica, científica, social,…) La integració del treball manual i de l’intel·lectual, del saber i del fer.

-Integració en l’entorn i metodologia activa

L’infant es torna a enfrontar a la natura com ho van fer els seus avantpassats. En conseqüència, s’ha d’apropar l’alumne a la natura, integrar-lo en el medi que l’envolta (Reclús) L’educació racionalista cerca ajudar-li en aquest camí, mitjançant una sèrie de mètodes actius: l’hipotètic-deductiu, el treball en equip, les excursions, l’observació directa, el rebuig del verbalisme,…

-Coeducació

Front la legislació i la conducta dominant, l’escola racionalista va defensar la coeducació. Aquesta anava directament lligada al racionalisme i al laïcisme (de fet es considerava l’església catòlica responsable de la discriminació de les dones) i era profundament revolucionària, des d’un punt de vista social, doncs atacava la societat patriarcal. L’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia va tenir un 40% d’alumnes femenines, a principi del segle XX, i totes les escoles racionalistes i llibertàries van practicar la coeducació.

-Absència de premis i càstigs

Segons Ferrer els estímuls externs a l’aprenentatge (exàmens, concursos, notes,…) havien de ser substituïts pels interns (interès, responsabilitat, ètica,…) Ferrer va suprimir premis, càstigs, notes,…

Altres aspectes de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia

L’Escola Moderna va desenvolupar tasques editorials mitjançant el Butlletí i la seva editorial, en la qual es van traduir i publicar obres de Grave, Reclus, Elslander i també d’Odón de Buen, Anselmo Lorenzo, Joan Montseny… que eren utilitzades en el mateix centre i venudes a d’altres escoles seguidores del model racionalista. Com és fàcil d’entendre la nova experiència pedagògica es va trobar, al començament, òrfena de materials pedagògics i textos adients als seus plantejaments. Una de les feines fonamentals de Ferrer va ser la d’impulsar una línia editorial adequada a les necessitats de l’Escola Moderna i del que posteriorment s’anomenaran les escoles racionalistes.

Però, segons Pere Solà “la nòmina dels llibres publicats i difosos per l’Escola Moderna va des dels llibres de caire escolar a llibres pensats per a nuclis d’obrers conscients”. Ferrer va comptar amb el suport de professors universitaris com Odón de Buen i Martínez Vargas, científics de relleu internacional com Reclus, activistes anarquistes com Lorenzo (que era tipògraf i s’encarregava de l’edició del Butlletí), advocats com Salas Anton…

Des de l’Escola Moderna es van fer tasques d’extensió cultural entre pares, mares, alumnes, seguidors i partidaris (tant entre el món científic i universitari com entre el proletariat més conscient i il·lustrat) en caps de setmana i procurant la vinculació entre les comunitats educatives de les escoles laiques i racionalistes. Les xerrades dominicals de caire científic van ser molt concorregudes.

En 1906, Ferrer fou acusat d’instigar l’intent de regicidi de Mateu Morral. Va ser empresonat i l’Escola Moderna clausurada. Arreu d’Europa es van suscitar moviments de suport. Ferrer era prou conegut en determinats àmbits atès que formava part de la Lliga del Lliurepensament (de la qual havia estat secretari i hi assistia als seus congressos) de la maçoneria i, com he escrit abans, tenia molts contactes amb sectors llibertaris i progressistes. Deixa’t en llibertat, després d’un judici militar, dedicarà la majoria dels seus esforços a l’activitat editorial i a la coordinació de projectes pedagògics inspirats en l’Escola Moderna.

En 1909 serà detingut, empresonat i jutjat (novament per un tribunal militar) acusat de participació activa i instigador de l’anomenada Setmana Tràgica. Se’l va condemnar a mort (amb 4 membres de Solidaritat Obrera) i fou afusellat, el 13 d’octubre de 1909, per la seva activitat pedagògica racional i lliure enfront de l’obscurantisme de la instrucció educativa de l’Estat i de l’església Catòlica. Tant els aparells d’Estat com els sectors conservadors catalans (recordem la campanya “Delateu!” engegada per determinats diaris) i espanyols no van voler tolerar l’esclat popular contra una guerra imperialista.

El llegat de Ferrer: les escoles racionalistes i sindicals i el CENU

A més dels contactes amb Lorenzo i Montseny (Federico Urales), Ferrer va finançar la publicació de La Huelga General i va establir freqüents contactes amb el proletariat català organitzat., Ferrer esdevé un exemple per a Solidaritat Obrera i posteriorment per a la CNT.

El congrés fundacional de la CNT catalana de 1910, tractà la “Necessitat d’establir escoles dintre dels sindicats obrers. Manera de portar-lo a efecte” El dictamen de la ponència defensà la fundació d’escoles en el si dels sindicats, a imitació de les propostes del teòric del sindicalisme revolucionari francès. Segons George Yvetot (CGT francesa) “si les nostres escoles sindicals arribessin a escampar l’ensenyament desitjable sobre centenars de milers de nens, l’Estat quedaria vençut i nosaltres triomfaríem…”

En aquestes escoles es faria servir com a mètode “la divulgació racional dels coneixements científics i l’aplicació de l’ensenyament tècnico-professional”, cosa per la qual es recomanava la recaptació de quotes especials “per fer possible la creació d’escoles gràcies al propi esforç de la classe treballadora organitzada” .

El congrés de Sants (1918) va aprovar un model tipus d’estatuts dels nous sindicats únics que en el seu article 3r que plantejava: “Serà qüestió primordial d’aquest sindicat establir escoles racionalistes per a la més integral emancipació del proletariat”.

Hi ha referències documentades d’unes 160 escoles racionalistes funcionant per tota la Península (especialment a Catalunya) i dels i de les docents: Samuel Torner, Joan Roigé, Alban Rossell, Eleuterio Quintanilla, Ricardo Mella, Sáncez Rosa, Torres Tribó, Floreal Ocaña, Puig i Elias, Higinio Noja, Antonia Maymón…

El congrés confederal de La Comedia (Madrid, 1919) va continuar insistint sobre el tema “fora convenient que aquells sindicats que contin amb forces i mitjans fossin immediatament a la implantació de dites escoles” i es veié la necessitat de crear un comitè pro enseñanza agregat al Comitè Nacional, d’una Normal Nacional que assortís de professorat.

La constitució del Comitè de l’Escola Nova Unificada (CENU) i la seva obra (autèntic primer exemple de sistema públic d’educació català) durant la revolució social té una clara influència ferreriana.

En la introducció del decret de constitució s’afirmava que “La voluntat revolucionària del poble ha suprimit l’escola de tendència confessional. És l’hora d’una nova escola, inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat humana. Cal estructurar aquesta escola nova unificada, que no solament substitueixi el règim escolar que acaba d’enderrocar el poble, sinó que creï una vida escolar inspirada en el sentiment universal de solidaritat i d’acord amb totes les inquietuds de la societat humana i a base de la supressió de tota mena de privilegis”.

Barcelona, 14 de gener de 2017.

Més informació a: L’educació pot i ha de discutir-ho tot. Ferrer i Guàrdia