Informe de la Fundació Salvador Seguí de Catalunya sobre l’any Peiró

En el darrer quadrimestre de 2016, en una de les reunions de la FSS es va aprovar la nostra participació en la Comissió Ciutadana de Mataró d’homenatge a Joan Peiró amb motiu del 75è aniversari del seu afusellament. El contacte previ amb altres persones, fundacions i organitzacions es va produir el 24 de juny al cementiri dels Caputxins de Mataró, en l’anterior ofrena floreal. En molts altres anys anteriors hem participat en l’esmentada ofrena.

La primera reunió es produí a principis d’octubre i des de llavors, formem part de la Comissió Ciutadana i hem assistit a pràcticament totes amb una periodicitat de mes i mig.

En la reunió de novembre, vàrem assumir la responsabilitat de cercar complicitats i impulsar actuacions semblants a Sants i Badalona, llocs en els quals Peiró havia desenvolupat part de la seva vida, de la seva feina i de la seva activitat.

Al desembre vàrem participar en sengles reunions amb les comissions de memòria històrica de totes dues localitats, traçàrem una primera línia d’actuació i hem mantingut una vinculació activa tant amb la regidoria de cultura del districte de Sants com amb el Museu de Badalona, responsables dels desenvolupament de les respectives activitats.

Fruit de tot això son els actes de:

  • 11 de maig a les 19 h, conferència “Moviment cooperatiu i Joan Peiró a Mataró” a càrrec de Margarida Colomer, al Cafè de Mar de Mataró (Fundació Roca Galès amb el suport de Fundació Salvador Seguí)

  • 20 de juny a les 19 h, conferència “Joan Peiró sindicalista” a càrrec de Pere Gabriel, al Cafè de Mar de Mataró (Fundació Salvador Seguí amb el suport de la Fundació Roca i Galès)

  • 27 de juny a les 19h, conferència “Joan Peiró: Cooperativisme, Cultura i Revolució Social” a càrrec de Miquel Garau Rolandi, a Sala Anselm Cartañà de la seu del districte Sants-Montjuïc (Fundació Roca Galès i Fundació Salvador Seguí)

  • 24 de juliol a les 12h, a la Plaça Joan Peiró de Sants, acte en memòria de l’afusellament de Peiró a Paterna i col·locació d’una placa (Comissió de Memòria Històrica de Sants, Fundació Roca Galès, Fundació Salvador Seguí i Districte de Sants-Montjuïc). On vàrem tenir una intervenció.

  • 24 de juliol a 2/4 de 6 de la tarda, homenatge al Cementiri dels Caputxins de Mataró davant la seva tomba 75 anys després del seu assassinat (ofrena floral de la Fundació Salvador Seguí i moltes altres fundacions, associacions, organitzacions)

  • Del 20 de juliol a l’1 d’octubre (de dimarts a dissabte de 17 a 20 h i diumenges de 10 a 14 h), exposició “Homenatge de Badalona a Joan Peiró” al Museu de Badalona (la Fundació Salvador Seguí col·labora amb 3 documents)

En altre format, també cal tenir presente el text publicat al «Rojo y Negro» de Juliol-Agost, pàgines 16 i 17, article En el 75º aniversario del fusilamiento de Joan Peiró.

Respecte del text de la placa descoberta, hem de dir que va ser una malhaurada sorpresa atès que a la Comissió de la Memòria Històrica de Sants s’havia aprovat una proposta de la Fundació que deia:

Joan Peiró i Belis (Sants 1887- Paterna 1942)

Cooperativista i anarcosindicalista

Secretari general de la CNT i director del periòdic Catalunya

Ministre d’Indústria de la República

Afusellat per la Dictadura franquista.

En cap moment se’ns van comunicar els canvis i, ens consta, que tampoc a la Comissió de Cultura del Districte.

Des del mateix dia la FSSCat estem fent gestions davant el Districte, a qui també ens hem adreçat ja per escrit, per resoldre les evidents mancances i modificacions al text de la placa, situació aquesta que també ha sorprès i indignat a altres persones i organitzacions.

Però per a nosaltres, entitat de memòria, el 75 aniversari Peiró no ha acabat, de la mateixa manera que des que vam néixer al 1986 la memòria, la seva preservació i difusió, no acaba amb ell.

La FSSCat exerceix el seu activisme i la seva col·laboració permanent amb la lluita social, sindical i antirepresiva a través de les xerrades, l’assessorament i la preservació i difusió dels materials. En aquest sentint continua treballant i col·laborant en altres accions que es portaran a terme en els propers mesos.

Per això, com sempre, la Fundació Salvador Seguí és oberta a col·laborar amb ens de la CGT, de la CGT de Catalunya, la CNT, els moviments socials, ateneus…per donar a conèixer la trajectòria de Joan Peiró i de les que van lluitar amb ell, així com de qualsevol lluitadora i lluitador antiautoritari.

PD: Les actuacions relacionades amb els 75 anys Peiró les podeu trobar a http://www.cooperadorsdemataro.coop/joanpeiro/

Barcelona, 27 de juliol de 2017

Veure document.

Aprovació de la petició d’ERC a l’Ajuntament d’un local provisional per a la FSS

Atès que, abans de finalitzar el mes de març, la Fundació Salvador Seguí havia d’abandonar la seva seu a l’anomenat “Edifici dels Sindicats” de la Via Laietana, sense disposar encara d’un nou local a on instal.lar-se, amb el consegüent risc per a la conservació dels seus llibres, documents i altres materials, el passat 21 de març, a petició d’Esquerra Republicana de Catalunya, la Comissió de Drets Socials Cultura i Esports de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar, amb caràcter d’urgència, que l’Ajuntament acollís en unes dependències municipals els fons bibliogràfic, gràfic i documental de la Fundació Salvador Seguí, durant un any, en tant aquesta trobi una nova seu.

Setze organitzacions demanen a l’Ajuntament de Barcelona que es querelli pels crims franquistes

És una lluita que fa anys que dura: s’ha demanat per activa i per passiva que s’investiguin els crims del franquisme. Fins ara, però, la justícia i el govern espanyol no ho han fet. I sempre han utilitzat el mateix argument: la llei d’amnistia. De fet, les víctimes de la repressió franquista han hagut de confiar en la  justícia argentina perquè assegui al banc dels acusats els que van cometre crims durant la dictadura. 16 organitzacions, però, creuen que s’ha de tornar intentar que sigui la justícia espanyola la que jutgi els que van torturar i assassinar durant el franquisme. Aquest divendres han portat al registre de l’Ajuntament de Barcelona un escrit en què demanen al consistori que interposi “una querella criminal perquè s’investigui, jutgi i condemni els responsables directes i indirectes”.

Pau Miserachs, advocat i portaveu d’una de les entitats, el Grup d’Estudis Polítics, assegura que la llei d’amnistia “exclou els delictes amb violència”. Per tant, segons Miserachs sí que es podrien jutjar “els fets delictius segons el dret nacional i internacional”. A més, afegeix, “ Espanya no pot viure aïllada del món i ha de complir els pactes internacionals”.

Vulneració de pactes internacionals

Les 16 entitats, entre les quals hi ha l’Amical de Mauthausen i altres camps, l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, Comissions Obreres, la CGT, la Fundació Andreu Nin, l’Institut de Drets Humans de Catalunya, el Memorial Democràtic de Treballadors i Treballadores de SEAT o SOS Bebés Robados de Catalunya, han entregat un escrit en què detallen: “ La llei d’amnistia espanyola no només transgredeix de forma genèrica els principis generals del dret internacional, sinó que vulnera pactes internacionals d’obligat compliment subscrits a Espanya abans que fos dictada. Per tot això no pot impedir les accions judicials que tendeixen a la investigació dels crims comesos pel franquisme”. I conclouen: “No volem que la impunitat de la dictadura continuï sent una característica del sistema democràtic”. Segons Miserachs, l’escrit s’entregarà a diferents ajuntaments de Catalunya i Espanya.

El consistori ja s’ha personat en dues querelles

El tinent d’alcalde Jaume Asens ha recordat que el consistori ja s’ha personat contra els crims franquistes. En concret dóna suport a la querella presentada per l’Associació AltraItàlia, entitat que reuneix els italians antifeixistes que viuen a Barcelona, en relació amb els bombardejos contra la població civil catalana ocorreguts entre el 13 de febrer de 1937 i el 29 de gener de 1939 i en els quals van morir prop de 5.000 persones. També dóna suport a la querella 4591-10 presentada al jutjat número 1 de Buenos Aires (Argentina) per delictes de genocidi comesos durant el franquisme. Asens ha assegurat que el consistori s’afegiria a un procediment que tingués un recorregut, però que una querella necessita un imputat i que no es poden fer imputacions genèriques.

Les advertències de les Nacions Unides

El 2014, el relator especial per a la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició de les Nacions Unides, Pablo de Greiff, va demanar al govern espanyol que deixi sense efecte la llei d’amnistia del 1977. L’organisme internacional considera que aquesta llei, nascuda a la Transició i que no permet investigar els crims franquistes, no respecta el dret internacional. La política de l’oblit, segons De Greiff, no és vàlida. “ La llei ha acabat complint les funcions d’una llei de punt final perquè s’ha utilitzat per arxivar pràcticament la totalitat dels casos que arriben als jutges”, va dir. Però de moment ni el govern ni la justícia espanyola han fet cas de les peticions de les Nacions Unides.

Entre el 1939 i el 1980 es van obrir  81.966 processos que van afectar més de 78.000 persones -algunes tenien més d’un procés obert-, de les quals 3.358 van ser executades. 70.470 eren homes i 7.718 dones.

 

 Veure document presentat.