L’autor, Xavi Oller, ens presentarà el llibre “Nosaltres no vàrem pactar”, document sobre les vides d’actors desconeguts i microhistòria del pensament llibertari d’una època plena d’esperances. Gaudiu d’una forma d’explicar la mateixa història, parlarem del moviment llibertari dels 70/80 i dels ateneus que van néixer i viure a la Barcelona dels anys setanta, impulsant un munt de somnis i canvis, explicarà com van ser aquells anys del “tot és possible”. No són històries “de abuelo cebolletas”, és un “esborrany captivador de l’oficialment anomenada transició, posa èmfasi en fer un homenatge a les lluites socials que l’autor va viure, juntament amb els seus amics i companys, a la Barcelona dels setanta…,”, «no parlem només d’una forma d’actuació política sinó d’una forma de viure la vida i relacionar-se amb l’entorn immediat».
Cita amb què l’autor comença el llibre: “Jo crido que no em crec res i que tot és absurd, però no puc dubtar del meu crit i he de creure almenys en la meva protesta. Així, la primera i l’única evidència que m’és donada, dins l’experiència absurda, és la rebel·lió” (Camus).
Pàgina 26:
«Així doncs no és el franquisme l’únic que trontolla a mitjans dels anys setanta. Hi haurà qui posi en qüestió el funcionament de la família patriarcal tradicional; a escoles, instituts i universitats es viurà una autèntica crisi d’autoritat; es qüestionaran la família tradicional i els rols sexuals; es reclamarà la llibertat d’opció i la sexualitat lliure. La gent voldrà participar i es generaran tota mena d’organitzacions horitzontals on hi voldran dir la seva veïns, treballadors, joves, dones… es voldrà recuperar el carrer, es reclamarà la cultura que es creu que ha estat escamotejada, es voldrà conèixer la història recent i recuperar tradicions perseguides. Es posaran en qüestió els hospitals psiquiàtrics, les presons, el servei militar…»
Pàgina 56:
«Joves com érem, aquestes activitats ens resultaven excitants, descarregàvem adrenalina i gaudíem d’una mena de San Fermin casolà cada cap de setmana, on els toros eren els policies nacionals. Malgrat això ens preníem seriosament les discussions i lectures sobre temes socials i la majoria pensàvem que no n’hi havia prou amb acabar amb el franquisme: l’enemic era el capitalisme i tant el feixisme com la democràcia parlamentària eren dues formes (la segona d’aparença més dolça i suportable) de l’explotació capitalista».
Podrem escoltar el Xavi Oller el dijous 21 d’abril, 18:30 h, a la Nau69 de Can Batlló.