Home » Lluites obreres

Biblioteca Ignasi Iglésias–Can Fabra
Carrer del Segre, 22-32, 08030 Barcelona

 

Lluites obreres

Dissabte 30 de setembre, 10:30 hores

Paco Arona Moreno, Angel Sody de Rivas, José Manuel García, Mari Cruz Rodrigo, Juan José Gallardo Moreno

No va poder ser, no va haver-hi la força suficient, tampoc érem tants… Aquest és el mantra que se’ns ha repetit de manera contínua sobre el fet que Franco morís en el llit i no es pogués forçar el que llavors es va dir la Ruptura Democràtica i, fins i tot, generar una dinàmica favorable als sectors que parlaven d’una transformació social més profunda. Aquest mantra ha servit de constant justificació a aquells sectors de l’esquerra que van assumir els pactes de la Transició i, en un moment determinat del període 1976-1977, van optar per frenar i desactivar un potentíssim moviment obrer que posava en qüestió la reforma Política dirigida pel franquisme intel·ligent.

No obstant això, en el context actual de qüestionament del que va suposar la Transició, cada vegada són més les veus que comencen a posar l’accent en la força d’aquest moviment obrer de caràcter autònom, impulsat moltes vegades per forces polítiques i socials que no posaven tant l’accent en l’antifranquisme sinó en el anticapitalisme, moviment no controlat pels que després serien hegemònics en l’esquerra (PSOE-PCE-CCOO-UGT) i que posava sobre la taula un camí diferent de canvi polític-social a Espanya. No només la ruptura total amb la Dictadura, sense pactes amb els seus hereus, sinó un qüestionament de l’ordre econòmic del capitalisme i les seves formes parlamentàries de dominació.

Podem recordar algunes dades: en 1974 es van produir més de 2200 conflictes laborals en els quals van participar 685.170 treballadors i en 1975 es van elevar a 3165 amb més de 10 milions d’hores perdudes, amb nombrosos conflictes emblemàtics (Harry Walker, Macosa, SEAT, construcció…) on els treballadors havien engegat mecanismes d’organització i lluita basats en l’assemblea, mecanismes que es van intentar mantenir durant la Transició amb l’oposició dels sindicats que es legalitzaven i acceptaven els pactes: CCOO, USO, UGT…

Van ser exemple d’aquestes lluites, ja mort el dictador, vagues com la de benzineres, el port, Bultaco, Simon, Condiesel, Roca, etc. Lluites, totes elles, basades en el funcionament de l’assemblea com a òrgan decisori, sense intermediaris de caràcter polític o sindical, amb dinàmiques originals d’extensió de la lluita i de cerca de solidaritat.

Algunes d’aquestes lluites estan representades en aquesta mesa directament per algun dels seus protagonistes.

Paco Aroca Moreno (Puerto)

Angel Sody de Rivas (Bultaco)

José Manuel García (Condiesel)

Mari Cruz Rodrigo (Simón)

Juan José Gallardo Romero (coordinador)

 

Selecció de cartells i enganxines al atzar, dispossem de moltes més: