Home » Barris i ateneus

Biblioteca Ignasi Iglésias–Can Fabra
Carrer del Segre, 22-32, 08030 Barcelona

 

Barris i ateneus

Dimecres 27 de setembre, 18:30 hores

Aurora Àlvarez, Iñaki García, Josep Pitarque, Xavier Oller, Gabriel Serra Ferrer

RECUPERAR EL CARRER, LLUITAR PER L’ESSENCIAL

LA LLUITA VEÏNAL

A finals de l’any 1975… Barcelona com la resta de ciutats de l’estat espanyol, era una aglomeració de persones, amb barris històrics sense anima on la vida associativa estava proscrita, la vida al carrer segrestada (“circulen… circulen”) la festa i la  diversió… un pecat.

A finals de la dècada dels seixanta les ciutats havien entrar en una nova fase, amb la construcció dels polígons de la perifèria, doncs les modalitats d’infrahabitatges típiques de la industrialització -la divisió dels pisos, el relloguer i les pensions- ja  resultaven insuficients i s’obrien moltes possibilitats d’enriquiment amb el reallotjament dels barraquistes.

Construccions precàries: habitatges de 40 metres quadrats per albergar famílies nombroses, amb materials barats (ciment aluminós de poca qualitat que es torna porós amb la humitat i els anys) en llocs allunyats e inapropiats (descampats, dalt dels turons o lleres de rius)  sense els més elementals serveis (enllumenat, asfaltat, transports, clavegueram, escoles, ambulatoris…) i el que és pitjor, sense el dret a tenir-los.

S’havia oblidats el model de Cerdà per abraçar l’especulació, la rapinya, el capitalisme més salvatge.

Calia lluitar per recuperar el carrer com a lloc de convivència, lluitar per les coses més bàsiques, reclamar les coses més essencials i és per això que va caldre vestir uns nous i variats models d’organització, transformant les associacions de veïns, utilitzant els centres parroquials, imaginant organitzacions assembleàries, recuperant els ateneus…

La transformació dels barris i per extensió dels pobles i ciutats la van protagonitzar els veïns i les veïnes… recuperant la seva condició de ciutadans amb els drets inherents i organitzant-se per tal de lluitar per les coses més bàsiques (semàfors, autobusos, ambulatoris, asfaltat, clavegueram…) imaginant nous usos pels espais (parcs, ateneus, escoles, ambulatoris) evitant l’especulació de terrenys industrials (Planta asfàltica de 9 barris, La Sedeta, La Farinera, Espanya Industrial…) recuperant formes i espais per a la festa (festes majors, festivals, creació de grups culturals…)

De tot això, i en especial de la seva experiència, ens en parlaran:

Aurora Àlvarez, a qui tothom coneix com “Yoyi” activista veïnal de Nou Barris, al Centre Social Roquetes i a l’Ateneu Popular (durant la Transició i en l’actualitat)

Iñaki Garcia  de l’Ateneu Llibertari de Sants en aquelles dates i ara activista social –  llibreria El Lokal

Josep Pitarque aleshores activista veïnal a l’Associació de veïns del Raval (Santa Coloma de Gramanet) i militant del Moviment Comunista de Catalunya i a l’actualitat membre de l’Ateneu Popular Júlia Romera.

Xavier Oller (conegut com Xavi xaquetes) llavors activista a l’Associació de Veïns Camp d’en Grassot i a l’actualitat impulsor de l’Ateneu Llibertari de Gràcia.

Gabriel Serra Ferrer coordinador.

Vídeo de la mesa Barris i ateneus, realitzat per Rojo y Negro Tv

BARCELONA I JO – Joan Manuel Serrat
A mida que arriben homes

es va fent gran la ciutat.

A mida que els peus li creixen

se li fa petit el cap.

A mida que creix oblida,

inflada de vánitat,

que sota l’asfalt hi ha la terra

dels avantpassats.

 

A mida que perd la mida

es va omplint de presoners,

de robinsons d’estar per casa,

nàufrags enmig del merder

que vìuen vides petites

en petits mons de formigó.

Així estan les coses entre

Barcelona i jo.

Mil perfums i mil colors.

Mil cares té Barcelona.

La que en Cerdà somnià,

la que va esguerrar en Porcioles,

 

la que devoren les rates,

la que volen els coloms,

la que es remulla a la platja,

la que s’enfila als turons,

 

 

MI CALLE – Lone Star (1968)
Vivo en un lugar donde no llega la luz

niños se ven que van descalzos sin salud

Por la estrecha calle algún carro viene y va

y cuando llueve nadie puede caminar

Mi calle tiene un oscuro bar,

húmedas paredes,

pero sé que alguna vez

cambiará mi suerte.

Doy mi dirección a quien brindo mi amistad

más al saberla no me quieren visitar

Pero alguna vez, siempre por casualidad

he visto amigos con mujeres en el bar

Mi calle tiene un oscuro bar,

húmedas paredes,

pero sé que alguna vez

cambiará mi suerte.

 

VENGAN A VER  LO QUE NO QUIEREN VER – Luis Pastor, cantautor de Vallecas (1975)
Vengan a ver,los que viven sin ver,

vengan a ver,la luz de mi calle

que no se ve…

VENGAN A VER LO QUE NO QUIEREN VER

Vengan a ver,el palacio irreal

que inauguramos ayer

con alfombras de barro y tapices de papel,

a la luz de la una,

a la luz de la luna,

a la luz de las dos,

a la luna de las tres.

VENGAN A VER LO QUE NO QUIEREN VER

Vengan a ver, los jardines y los parques

que podríamos tener.

Vengan a ver.

Vengan de una vez.

Vengan de uno en uno.

Vengan desarmados.

Vengan, atrévanse.

No traigan sus perros.

Venga, no amenacen.

Miren, mejor no vengan.

Venga, váyanse.

Venga piérdanse.

Venga, muéranse.

 

Selecció de cartells i enganxines al atzar, dispossem de moltes més: