Home » Feminisme i alliberament gai

Biblioteca Ignasi Iglésias–Can Fabra
Carrer del Segre, 22-32, 08030 Barcelona

 

Feminisme i alliberament gai

Dimarts 26 de setembre, 18:30 hores

Mercè Molina, Mª Rosa Pou, Eugeni Rodriguez, Montse Cervera, Rosalia Molina

Va ser l’any 1976, acabat de morir el dictador, quan va fer la seva aparició el moviment feminista després dels 40 anys de dictadura, repressió i amb un model de feminitat que el franquisme havia imposat, immers en una societat ideològicament hipermasclista.

L’aparició de les dones va ser com un cicló. Tot era necessari i tot es va fer al mateix temps. S’obria l’esperança de canviar la vida i les dones ens organitzàvem per aconseguir-ho: grups de barri, d’autoconsciència, a les empreses, a la universitat …

S’inicia el camí treballant per una sexualitat lliure, contra la penalització de l’adulteri, per la legalització dels anticonceptius, l’exigència de guarderies, d’educació sexual, el dret al divorci, al treball assalariat o l’amnistia per a les més de 350 condemnades pels anomenats delictes específics (adulteri, avortament, prostitució).

Es redacten els projectes de llei alternatius sobre el divorci i sobre l’avortament. Comencen a funcionar els Centres de planing.

En la lluita pel dret a una sexualitat lliure s’afegeixen les persones homosexuals. Es funda el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, un moviment revolucionari amb una perspectiva antipatriarcal i anticapitalista, i que va portar el moviment al carrer.

La força del feminisme espanyol es va veure a les Jornades organitzades a Barcelona el març del 1976. En elles es van reunir a unes tres mil persones amb representacions de grups de dones de tot Espanya.

Per parlar de com va ser la lluita i com es va viure, hem volgut mostrar algunes de les persones que varen ser protagonistes d’aquella transició perquè ens expliquin la seva experiència.

PARTICIPANTS

Mercè Molina: advocada feminista, especialitzada des de fa anys en el Dret de la persona i la família (Defensa contra la violència masclista, dret civil, dret penal). Membre de la Xarxa feminista des de la seva creació. En el temps de transició on vam haver de lluitar per aconseguir un munt de lleis (llei d’avortament, despenalització de l’avortament, llei de divorci, etc.) vaig treballar conjuntament amb el moviment feminista, assessorant a moltes dones que volien canviar la seva situació: divorci, despenalitzar adulteri, etc.

Farem un breu repàs als canvis legislatius en el periode de la “transició democrática”. Parlarem de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, cel·lebrades al Paranimf de la Universitat de Barcelona, el maig de l’any 1976, que va representar la constatació de l’existència d’un moviment feminista molt combatiu. Del canvi legislatiu en el Codi Civil i el de Comerç sobre la situació jurídica de la dona casada, el mes de maig de 1975. De la despenalització de l’adulteri i amistançament, en el mes de maig de 1978. De la derogació del Decret-llei de 11/79 de Perillositat Social. De la modificació el 13 de maig de 1981 del Codi civil en matèria filiació, pàtria potestat i règim econòmic. De la Llei 30/81 de 7 de juliol, que regulà la nul·litat, separació i divorci. De la despenalització parcial de l’avortament en data 5 de juliol de 1985, I de la modificació del Codi Penal en matèria de violència domèstica i de gènere el juny de 1989…

  Mª Rosa PouEls meus inicis en centres de planificació familiar als 33 anys. Es crea la Associació de Treballadores de Planificació Familiar, 3 anys desprès esdevé en la Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears. Participo en la seva fundació. Durant uns anys, treballo en un centre per  interrupcions d’embaraç. Ginecòloga.
Actualment jubilada, de fa pocs mesos.  Ultima tasca, en atenció  primària, en un ASSIR.
Presidenta de la Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears.

La creació dels Centres de Planificació Familiar va respondre a la pressió dels moviments de dones que ja tenían molta forma a inicis del 70. El primer de tot l’estat sorgeix en el Prat, el 1977. No hi havia llavors cap espai sanitari on anar per demanar anticoncepció (per cert, encara prohibits en aquells moments) i molt menys cap espai on preguntar i consultar sobre sexualitat. L’eclosiò d’aquests centres, amb el suport dels primers ajuntaments democràtics va ser molt potent: en pocs anys es va arribar a un total de 65. Era un espai molt específic d’atenció, amb dones molt implicades en aquell servei i que va ser molt enriquidor per a les dones que hi acuden. La seva evolució, integració i dispersió, és un altre tema per reflexionar.

Eugeni Rodriguez i Jiménez: presidente de l’Observatori Contra l’Homofòbia i portaveu del FAGC.

El passat juny vam commemorar els 40 anys de la primera manifestació a Catalunya i a l’estat espanyol, per l’alliberament lgtbi, organitzada pel FAGC i celebrada a les rambles de Barcelona un 26 de juny de 1977. Han estat 40 anys de lluita incessant i constant pels drets i llibertats de les persones Trans, lesbianes, bisexuals, intersexuals i gais. 40 anys on ha calgut sortir al carrer per cridar amb totes les nostres forces “llibertat sexual dret al propi cos ” ” Estima com vulguis “i molts més crits reivindicant un dret tan bàsic com és poder viure en llibertat les nostres identitats i orientacions sexuals. No ha estat gens fàcil fer possible que les persones lgtbi poguéssim primer de tot viure sense el parany de la repressió legal, no va ser fins a l’any 1978 que es derogava la part de la llei de perillositat social que considerava delicte l’homosexualitat (i per extensió tota expressió lgtbi ) i van haver d’esperar a l’any 1980 per la legalització del FAGC , la primera organització de defensa dels drets i llibertats del col·lectiu lgtbi que aconseguia tenir un marc legal on desenvolupar les seves accions en pro de les nostres llibertats. Durant tots aquests anys han estat innumerables les batalles i conquestes que han esdevingut per apropar l’alliberament sexual i lgtbi a tots els racons del nostre país. També han estat moltes les agressions i discriminacions a les quals hem hagut de fer front.

Montse Cervera (1949): A la mort del dictador erà com tantes altres a la presó com a militant de la LCR. Surto el 1976 (em perdo les jornades) i m’incorporo al moviment de dones de barris a la Vocalia del districte V (el Xino, El Raval?), a la Coordinadora Feminista, a la Comissió pel dret a l’avortament, a DOAN. He estat activista feminista des de llavors, lligada a la Coordinadora Feminista i ara a Ca la Dona, a la Xarxa de Dones per la Salut i a Dones x Dones (grup antimilitarista feminista), Novembre Feminista … entre altres.

Feminisme a la transició: Recuperar la nostra genealogia feminista de la república després 30 anys de feixisme patriarcal era quelcom que semblava impossible. La irrupció del moviment feminista com a moviment massiu als anys 70 i la seva aparició pública a les Jornades catalanes de la Dona ha deixat per sempre la seva empremta “Sense feminisme no hi ha revolució”. El patriarcat està lligat absolutament amb el capitalisme i amb totes les opressions. Calia reclamar una veu pròpia, donar-nos autoritat i visibilitzar-nos: Construir-nos com a moviment propi, com a subjectes de la nostra història, i transmetre un ordre nou i acabar i ensorrar el llegat del feixisme. ”El personal és polític”. “Dret al propi cos” com a eixos centrals han configurat les aportacions d’un moviment encarnat en cossos de dones que han canviat el món.

Rosalia Molina (1954): coordinadora. Militant llibertària des de la seva legalització l’any 1976, afiliada a CNT, ara CGT. Començo a conèixer grups de dones, arrel de les 1rs Jornades Feministes de Barcelona i de companyes dels ateneus llibertaris i m’integro en aquests grups. I és des de CNT, mitjançant dones de l’exili que venen a explicar-nos la seva història, que comencem a conèixer “Mujeres Libres”; i a través del sindicat sabem que hi ha grups de dones que s’estan organitzant com a “Mujeres Libertarias”, nosaltres ens constituïm com a “Dones Llibertàries”. Hi havia grups a Zaragoza, Madrid, Valencia, Granada i la coordinació entre totes és bàsic. Des del grup de Madrid s’edita una revista, que arriba a fer fins a 10 números.

Dones llibertàries: Recuperar o aprendre que era el feminisme o quina havia de ser la lluita de les dones, després de 40 anys de sistema feixista, patriarcal i repressiu no va ser fàcil. No teníem cap referent, cap història anterior on emmirallar-nos i aprendre. Nosaltres com a llibertàries vam recuperar la història de Mujeres Libres i vam voler aprendre d’elles. Va haver un abans i un després de l’anarko feminisme i del moviment de dones llibertàries, i és arrel de les Jornades Llibertàries del Parc Güell a Barcelona l’any 1977. A partir d’aquelles jornades vam començar a voler canviar-ho tot, amb el lema “Llevamos un mundo nuevo en nuestros corazones”, vam començar un camí per transformar tota la societat de llavors, tots els pilars de la societat repressiva que voliem canviar: família, sexualitat, maternitat, etc… i ens vam iniciar en un llarg camí de lluita que encara continuem.

Selecció de cartells i enganxines al atzar, dispossem de moltes més:

Vídeo de la mesa Feminisme i alliberament gai, realitzat per Rojo y Negro Tv